Al Huang Di Nei Jing ja es deia:
“ mantindre l’ordre enlloc de corregir el desordre és el principi fonamental de la saviesa. guarir la malaltia un cop ja ha aparegut és com començar a excavar un pou quan ja es té set”
La Medicina Tradicional Xinesa (M.T.X.) és una de les medicines més antigues de la nostra civilització, en realitat és una medicina preventiva. Les primeres referències escrites es troben en la famosa obra de l’Emperador Groc (Huang Di Nei Jing, que vol dir: Clàssic de Medicina Interna de l’Emperador Groc, datada l’any 475-221 a.d. Crist) Una de les seves característiques principals és la d’adquirir experiència a través de l’observació de la natura. D’aquestes influències sorgeix el concepte que tot el que existeix dintre del univers està en harmonia o equilibri segons unes lleis: el Yin Yang, els Cinc Elements...
YIN: és l’obac de la muntanya. quietud, relaxament, fred, la terra, la part femenina, la interiorització. AIGUA
YANG: és la part de la muntanya on toca el sol, acció, moviment, escalfor,el cel, la part masculina,l’expansió. FOC
Són dues forces en moviment continu, i que expressen el mateix, el Tao, la vida.
En medicina xinesa, constantment es fa referència al Yin i al Yang i es troben desequilibris per un excés de Yang o per una deficiència de Yin, etc. o a l’inrevés.
Un quadre en què el Yang es troba en excés donarà intranquil·litat, sensació d’escalfor, vermellor a la cara, orines fosques , mal de cap amb sensació expansiva, etc.
Un quadre amb una deficiència de Yin pot donar sequedat a la pell, sequedat als ulls i a la gola, fema seca, orina escassa, etc.
A la medicina xinesa, a més de fer servir les lleis del Yin i del Yang , s’usa les “Teories dels Cinc elements”.
Aquests cinc elements pertanyents a la natura: aigua, foc, terra, metall i fusta,tenen relacions amb les estacions climàtiques, amb cadascun dels òrgans i vísceres,(Zang Fu), amb els teixits del cos i amb les emocions (ràbia,alegria,tristesa,por, excés de reflexió ) A cada Zang Fu, se li adjudica en medicina xinesa unes funcions, en alguns casos diferents dels habituals en medicina occidental.
També els xinesos, lluny de poder observar l’interior del cos humà a causa dels seus costums, descriuen des del Nei King, primer llibre de medicina xinesa escrit fa més de 3.000 anys, un tipus diferent de “Circulació Energètica” per la que circula el Qi o l’Energia i que recorre tot el cos, exterior i interiorment.
És la teoria que descriu 12 meridians principals diferents i altres de secundaris, lligats als òrgans interns. Aquests meridians disposen de zones externes, anomenades punts
d’acupuntura, des d'on es pot influir mitjançant estimulació (agulles, moxa, massatge) zones llunyanes del cos tan exteriors com interiors.
Els mètodes de diagnòstic de la medicina xinesa ens permetran arribar a conèixer quina és la síndrome que desequilibra al pacient i trobar-ne un tractament:
-Anamnesi o història clínica: Amb les mateixes preguntes de la medicina occidental i altres més lligades a la medicina xinesa com sensacions de fred, calor, empitjorament amb algun tipus de climatologia, emocions, etc. L’ estat anímic del pacient és molt important per que depenent del tipus de disharmonia emocional, així serà la patologia que manifesti.
-Exploració del pacient: On s’observen trets diferents del habituals com color del rostre, olor del pacient, zones vermelles o massa pàl·lides, etc.
-Llengua: La llengua ens indica la situació energètica del pacient en el
moment de la consulta. És un diagnòstic molt precís en el què observem el color de la llengua, els moviments, la forma el tipus de capa, etc.
-Polsos: El diagnòstic a través del pols es fa mitjançant palpació de l’artèria radial a ambdós canells i ens dona informació dels òrgans interns segons la qualitat del pols en diferents posicions.
Un cop arribat al diagnòstic del pacient, resoldrem un tractament segons les diferents branques terapèutiques d’ aquesta medicina:
-Acupuntura: Aplicació d’ agulles d’ acupuntura en els anomenats punts d’acupuntura per influir i equilibrar els meridians i els òrgans interns.
-Moxibustió: Aplicació de calor mitjançant artemisa en els punts d’
acupuntura i en certes àrees. S’usa en malalties per fred o bé humitat.
-Ventoses: Aplicació mitjançant el buit de vasos en certes àrees per millorar i afavorir la circulació energètica i sanguínia i alliberar els bloquejos.
-Massatge o Tuina: En punts d’acupuntura o bé per àrees. El massatge xinès està molt desenvolupat tant en adults, per tractar malalties òssies o musculars, com en nens , en els que es pot arribar a influir en els punts d’acupuntura només amb massatge.
-Fitoteràpia: La Fitoteràpia xinesa és també molt profunda. Les plantes s’analitzen segons els paràmetres de la medicina xinesa: tipus de sabor, qualitat de l’energia, meridians cap a on viatja cada substància etc.
S’utilitzen habitualment fórmules complexes en les què unes plantes ajuden a altres, s’harmonitzen o es contraresten.
-Dietoteràpia: Sota les mateixes bases de la medicina xinesa, la dietoteràpia xinesa està íntimament lligada a les estacions i al clima de cada zona. La dieta xinesa ens ensenya què menjar quan tenim un desequilibri per procurar minimitzar-lo i, sobretot i més important, què no menjar per no empitjorar-lo.
-Tai Chi i Qi Gong: Aquestes dues tècniques de moviments molt suaus procuren mantenir el cos flexible i la circulació de la sang i dels meridians sense bloquejos. Són tècniques de manteniment de la salut, molt lligades a la respiració que actuen de forma preventiva i que es basen en les mateixes teories que les arts marcials xineses.
La MTX en fa un paral·lelisme amb l’ésser humà, tenint en compte els seus aspectes físics, psíquics, espirituals, ambientals i socials com un tot unitari que ha d’estar en harmonia segons aquestes lleis naturals. Es considera el cos humà com a un microcosmos que ha de vibrar harmònicament amb el macrocosmos en el que vivim. Una disharmonia energètica té com a conseqüència la malaltia. Quan el cos està en harmonia amb l’ interior i exterior,es quan estem a la freqüència denominada salut.
Es reconeix a la persona com a “individu”,per això és que davant dues persones amb la mateixa malaltia, no seguiran el mateix tractament. Son dos cossos diferents, dues vivències i dos tractaments diferents. Per això es diu que la Medicina Tradicional Xinesa és una medicina Holística ja que contempla l’ harmonia entre cos,ment i esperit.
La funció principal de la MTX es esbrinar-ne les causes i aplicar la terapèutica adreçada a recuperar l’equilibri perdut per mantenir un bon estat de salut. Per aconseguir-ho tenim les diferents eines terapèutiques que ens proporciona la MTX.
Antigament els monjos eren els encarregats de la salut del poble,visitaven a les famílies de manera periódica i a través de les diferents tècniques mantenien la salut dels seus habitant.
OMS (Organització Mundial de la Salut) reconeix l’efectivitat de la MTX en més de 50 malalties diferents
Aparell múscul esquelètic: - artritis - neuràlgies - ciàtica - mal d’esquena - bursitis - tendinitis - cervicalgies Medicina Interna: - asma - hipertensió - úlceres - colitis - diarrea - restrenyiment - indigestió - hemorroides - diabetis - hipoglucèmia Sistema urogenital i reproductor: - impotència - infertilitats - síndrome premenstrual - inflamació pelvis - vaginitis - menstruació irregular i espasmes - nàusees matutines Otorrino laringologia: - sordesa - acufen - otàlgies - trastorns visió - vertígens - sinusitis - dolor de la gola - al·lèrgies Malalties de la pell: - èczemes - acne - herpes Infeccions: - refredats i grips - bronquitis - hepatitis Trastorns neurològics: - paràlisis facial - neuràlgia - trigemin - mal de cap - apoplexia - luxacions - paràlisis cerebral - polio
. La medicina tradicional xinesa aporta a la nostra medicina científica un punt de vista al que no es pot accedir mitjançant només la ciència: el de la globalitat, el de la interacció constant i fluida del nostre cos amb la natura, les pluges, el calor, el fred, les emocions, la dieta, etc.
La medicina xinesa pot ajudar-nos a entendre aspectes de la nostra salut i de les nostres malalties que des de l’òptica, de la ciència serien totalment inexplicables.
